EL MONESTIR DE SANT PERE DE BESALÚ
Fundat l’any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, el qual ho va posar sota el patrocini de la Santa Seu de Roma i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d’Agen, que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí de Besalú.
Dos anys després, el papa Benet VII, per mitjà d’una butlla, concedia al monestir el privilegi de poder triar abat.
La seva consagració es va portar a terme l’any 1003, gràcies al comte Bernat Tallaferro. La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d’una reforma.
Va començar la seva decadència al segle XV per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. Felip II va protegir al monestir i per mitjà d’una butlla papal al 1592 van quedar units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.
Durant la guerra civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari , part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.
L’església renovada l’any 1160 és de planta basilical amb tres naus i un gran absis central amb deambulatori. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. El creuer té volta de mig punt i l’absis semicircular de quart de cercle. A l’exterior, l’absis té doble coberta i al seu fil decoracions amb arcuacions cegues i un fris de dents de serra. La façana principal consta d’un portal d’arc de mig punt amb llinda i dues petites columnes, situada sobre aquesta porta hi ha una finestra amb quatre arquivoltes, llaurades amb motius vegetals i geomètrics, sostingudes per columnes amb capitells també esculpits. Als ambdós costats d’aquesta finestra hi ha uns lleons amb cara diabòlica, un trepitjant una serp i l’altre un mico.